L’expresident i assessor de FECEEC, Julio Martínez, va comparèixer dimecres 28 de forma telemàtica a la comissió de Treball, Afers Socials i Famílies del Parlament de Catalunya per informar sobre la situació actual dels CEE i sobre la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que obliga la Generalitat a abonar els 30 milions d’euros resultants de les retallades fetes als centres en la subvenció al 50 per cent del Salari Mínim Interprofessional que correspon abonar a l’administració.

Martínez arrencà la seva intervenció parlant dels orígens de la fórmula del treball protegit, de la reserva del 2 per cent de la plantilla a l’empresa ordinària i de la preocupant situació laboral del col·lectiu, agreujada per la pandèmia del coronavirus. Recordà que a Catalunya hi ha actualment 205 CEE, els quals donen feina a uns 17.000 treballadors; així, va dir, aquests contracten més persones amb discapacitat que la resta d’empreses juntes.

Recordà, d’altra banda, l’estalvi que suposa per a l’administració l’ocupació del col·lectiu, a més del positiu retorn de la inversió que representa la seva contractació. Ara bé, la major part de CEE no són sostenibles perquè són, en general, petits, vulnerables i es dediquen a les mateixes activitats (jardineria, manipulats, neteja…), per la qual cosa les subvencions són fonamentals per a la seva subsistència. Es calcula que en l’última dècada ha desaparegut un 30 per cent de CEEs catalans. “Som un sector desassistit”, va dir Julio Martínez

L’assessor de la federació explicà el conflicte que ha acabat als tribunals, la particular interpretació feta per la Generalitat de la normativa sobre distribució de la subvenció del 50 per cent de l’SMI als CEE, una interpretació que ha reduït en molts casos a menys del 50 per cent l’aportació i que ha causat la divisió entre els centres. En la compareixença van prendre la paraula representats del PSC, Ciutadans, PP i En Comú Podem, però no ho van fer els grups que són al Govern, ERC i Junts per Catalunya, que haurien de donar explicacions a les retallades i a les dues resolucions aprovades temps enrere pel Parlament i que instaven el Govern a abonar, com a mínim, aquest 50 per cent que estableix la llei.

Al final de la compareixença, Julio Martínez va parlar d’algunes fórmules que podrien ajudar els CEE a sortir de la situació d’inviabilitat en què viuen; la concentració d’entitats, seguint, per exemple, el model basc de grups grans, el rejoveniment de les plantilles (actualment molt envellides i poc productives) i l’aposta de les administracions per les clàusules socials en les contractacions públiques són algunes d’elles. Segons Martínez, no caldria tanta subvenció si s’endrecés realment l’economia per donar feina als CEE, uns centres que, recordà, han fet una tasca essencial durant l’etapa més dura de l’estat d’alarma decretat al març. Va dir, a més, que per reduir els 40 punts de diferència entre el percentatge de persones amb discapacitat actives i el de la societat en general, caldrà una legislació que penalitzi a les empreses que no compleixin la reserva del 2 per cent, siguin públiques o privades.

Compareixença de Julio Martínez al Parlament (a partir tercera hora)

 

Aquesta pàgina web pot usar cookies per recordar les teves dades d'inici de sessió i recopilar estadístiques per optimitzar la funcionalitat del lloc. Veure política de cookies ACEPTAR

Aviso de cookies