Debat de la Taula del Tercer Sector en què es presentà un estudi que mostra que és una figura encara poc coneguda i per potenciar

La Taula del Tercer Sector va organitzar dijous 12 de desembre un acte dedicat a la contractació reservada en el qual va reclamar als ajuntaments més implicació en l’obligat compliment (llei 9/2017 sobre Contractes del Servei Públic) de reservar una part de la seva contractació a Centres Especials de Treball i Empreses d’Inserció que donen feina a persones en situació o risc d’exclusió social. A Catalunya, els CET i les empreses d’inserció ofereixen oportunitats laborals a 15.000 persones que tenen dificultats per accedir al mercat de treball ordinari.

En l’acte, celebrat a l’Ateneu, es va presentar un estudi elaborat per l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans segons el qual la contractació reservada representa menys de l’1,5% dels pressupostos anuals destinats a la contractació pública dels municipis i varia força d’un any a un altre.  Altres conclusions de l’informe són que el preu continua sent un factor determinant en els criteris d’adjudicació dels contractes municipals per davant dels que prioritzen la qualitat; que bona part de la contractació reservada és per a serveis de jardineria (70%) i que aquest tipus de contractació afavoreix especialment les entitats socials i les empreses d’economia social i solidària per sobre de les empreses amb finalitats lucratives (més d’un 60% a Barcelona i més d’un 90% a la resta de municipis analitzats).

La presentació de l’estudi es completà amb un debat en què va participar, entre d’altres, el vicepresident de FECETC i director de relacions institucionals i desenvolupament de negoci a Catalunya del  grup Ilunion, Alfred Subietas. Subietas va destacar que ens trobem en una fase encara molt incipient de desplegament de la llei i reclamà a les administracions anar, en la contractació reservada, més enllà dels habituals àmbits d’activitat de jardineria i neteja, i ser més imaginatius amb la interpretació de la norma, “eines n’hi ha moltes”.  Va destacar que els CET poden oferir la mateixa qualitat que les empreses ordinàries però que no poden competir “per preu” en les licitacions “perquè tenim uns costos i uns compromisos socials”. Subietas distingí a les licitacions entre “contractes poc treballats” i “contractes ben treballats” i ressaltà la importància del treball previ de diàleg i col·laboració amb l’administració. Amb la contractació reservada, va dir, s’entra en un canvi de filosofia, perquè “es passa de la subvenció a l’apoderament de les persones”, amb una ocupació que no pot ser només numèrica, ha de ser de qualitat, capaç d’oferir a les persones una carrera professional.

Per la seva banda, el president de la Federació d’Empreses d’Inserció de Catalunya, Albert Alberich, va demanar a les administracions territorials i locals que “donin el pas” quant a contractes reservats i que, sobretot, facin confiança als CET i empreses socials de la seva zona. I recordà que “som empreses de trànsit”, perquè l’objectiu final és la inserció a l’empresa ordinària. En qualsevol cas, es mostrà optimista perquè la contractació reservada no ha fet marxa enrere.

Per la seva banda, el gerent de Dincat, Víctor Galmés, demanà més formació especialitzada per als treballadors amb discapacitat intel·lectual, mentre que la comissionada d’Acció Social de l’ajuntament de Barcelona, Sònia Fuertes, apuntà que les administracions són les responsables de fixar els procediments en contractació reservada, però l’”expertesa” és dels CET i les empreses d’inserció. Alhora, apuntà que a més del canvi normatiu cal un canvi cultural i des sensibilització de les administracions.

Podeu consultar l’estudi fent clic AQUÍ

Podeu consultar la Nota de Premsa de la Taula, amb les principals conclusions, clicant AQUÍ

Aquesta pàgina web pot usar cookies per recordar les teves dades d'inici de sessió i recopilar estadístiques per optimitzar la funcionalitat del lloc. Veure política de cookies ACEPTAR

Aviso de cookies