Àngel Soto, durant la seva intervenció. Al seu costat, Josep Roset

Àngel Soto, durant la seva intervenció. Al seu costat, Josep Roset

La FECETC, la fundació Formació i Treball i la fundació Trinijove van ser les tres entitats convidades per CaixaBank per participar, dimecres 12 de juny, en la taula rodona ‘Financem projectes amb impacte social’ que va tenir lloc a l’espai Inversions del saló Biz Barcelona i va servir per explicar la nova línia de finançament EaSI (Employment and Social Innovation), que compta amb suport de fons europeus.

En un acte moderat per la gestora de MicroBank, Elisabet Sauras, i amb ponència del director de negoci de MicroBank, Àngel Soto, va començar amb la presentació de les entitats. En primer lloc, Ignasi Parody, de Trinijove, explicà que l’objectiu de la fundació és la inserció laboral de persones amb risc d’exclusió social, sobretot joves de la zona. Actualment dóna feina a uns 175 treballadors en tasques de jardineria, gestió de residus i construcció, principalment. Més del 60 per cent dels seus ingressos procedeixen de la seva pròpia activitat la qual cosa els permet consolidar les seves línies de negoci i “hem après a no dependre de l’administració”, va dir. A banda, a la fundació s’impulsa la formació, l’acompanyament i la inserció laboral. De fet, va ser una de les primeres empreses d’inserció laboral a Catalunya. Per a l’entitat, el tracte amb MicroBank ha estat sempre àgil i ràpid i “ens ha anat molt bé”, per la qual cosa considera una gran notícia que Caixabank hagi accedit a aquesta línia de finançament per a entitats socials, que actualment viuen, al seu parer, un moment de creixement però que, de tota manera, “hem de ser prudents”.

Al seu torn, Albert Alberich, director de la fundació Formació i Treball, impulsada per Càritas Barcelona, explicà que aquesta va néixer, el 1992, per “a la inserció de persones allunyades del món del treball”, una inserció que ha de començar amb una formació (actualment tenen uns 900 alumnes) a través de diferents itineraris i una quinzena d’activitats “que intentem que siguin sostenibles en el temps”, com ara el projecte Roba Amiga de recuperació de roba usada per mitjà de contenidors distribuïts arreu de Catalunya; la roba és posteriorment tractada en una planta de Sant Esteve Sesrovires i posada de nou a la venda a diferents botigues. L’any passat se’n van recuperar 11 milions de quilos. Una segona línia d’activitat és la de restauració i alimentació, amb una escola de restauració iuna empresa que ha guanyat diversos concursos per als campus Besòs i Terrassa de la UPC. A més, l’any passat va aconseguir la inserció laboral de més d’un miler de persones a l’empresa ordinària, la qual cosa “representa un índex d’inserció de més del 72 per cent de les persones  que han treballat amb nosaltres“ després de passar per uns itineraris d’inserció “amb el salari complet des del primer dia”, encara que una part del temps es dediqui a formació.

Elisabet Sauras, Àngel Soto, Josep Roset, Ignasi Parody i Albert Alberich

Elisabet Sauras, Àngel Soto, Josep Roset, Ignasi Parody i Albert Alberich

Finalment, el president de FECETC, Josep Roset, explicà els objectius i activitat de la federació, que representa més de 7.000 treballadors de 82 centres especials de treball, (CET), així com els dos àmbits d’actuació: la defensa dels interessos dels CET i la inserció sòciolaboral de les persones amb discapacitat, ja sigui a l’empresa ordinària, perquè aquest és l’objectiu i vol ser un pont, o bé al CET. Per fer-ho possible posa a l’abast de les persones programes de suport i acompanyament com el SIOAS, finançat pel departament de Treball, Afers Socials i Famílies. Així mateix explicà les diferents accions per fer visibles els CET i aconseguir una major reserva de contractació pública. Roset exposà, d’altra banda, els principals problemes que actualment pateixen els CET, derivats dels retards de pagament de les administracions i de la incertesa política. Per aquest motiu, considera vital “el finançament que doni suport a la nostra innovació i creixement”.

Tot seguit, el director de negoci de MicroBank, Àngel Soto, va recordar que la nova línia de finançament per a projectes amb impacte social té els seus orígens en el programa Employment and Social Investment (EaSI) de la Unió Europea, que té el suport del Banc Europeu d’Inversions. Amb ell es vol contribuir a canalitzar projectes “que d’altra manera  difícilment tindrien possibilitats de finançament”. Per poder accedir-hi, el sol·licitant ha de complir tres requisits: tenir una activitat econòmica, que la distribució de beneficis estigui limitada i que el projecte tingui un impacte social directe. És una línia que pot finançar fins a 10 anys i imports de fins a 500.000 euros, sense necessitat de presentar garanties addicionals. S’hi poden acollir entitats amb independència de la seva forma jurídica. Això sí, s’ha de poder mesurar l’impacte social del projecte, un impacte que després CaixaBank ha de comunicar a les institucions europees.

En aquest sentit, des de Càritas es va explicar la fórmula que s’està treballant amb la universitat de Deusto per mesurar aquest impacte, bàsicament en creació de llocs de treball.

A la pregunta formulada per Elisabet Sauras de què és el més valorat de la relació amb MicroBank, Alberich parlà de la “rapidesa i agilitat”, així com del fet que no cal presentar garanties addicionals. Parody esmentà la “confiança, que porta després a l’agilitat”, mentre que per a Roset el finançament “és un tema de vida o mort, primordial”. Soto assenyalà la voluntat de MicroBank de potenciar al màxim aquesta “palanca” perquè, no ho oblidem, l’economia social va a més en una societat cada cop més sensibilitzada i on guanya pes la contractació reservada, i tindrà cada cop més impacte.

En el torn de precs i preguntes, i a instància del director de FECETC, Miquel Vidal, es va parlar de la relació amb els stakeholders o grups d’interès. Al respecte, Parody va apuntar la doble vessant, empresarial i social, de la fundació, una dualitat des de fa 35 anys “que ens ha anat molt bé” i que ha fet que tingui tracte habitual amb les administracions, a les quals “no hem de suplir, sinó complementar”. Pel que fa a la relació amb les empreses, Albert Alberich va voler reconèixer la gran tasca de La Caixa a través del programa Incorpora, que ha permès que les entitats deixin de veure les empreses com els “dimonis” perquè són “aliats” que completen l’acció de les entitats i on són contractades les persones després de passar per un període de formació i acompanyament a les empreses: “són la pista d’aterratge de les nostres accions”, va recalcar. I en tancar, Elisabet Sauras va  insistir que “MicroBank i CaixaBank estan per ajudar les entitats socials que necessiten finançament”.

Aquesta pàgina web pot usar cookies per recordar les teves dades d'inici de sessió i recopilar estadístiques per optimitzar la funcionalitat del lloc. Veure política de cookies ACEPTAR

Aviso de cookies