Uns 3.000 assistents i una trentena d’empreses participants: aquestes són les xifres de la fira ‘Sí, i millor, Di-Capacitat i Talent’ organitzada per FECETC els dies 13 i 14 de març al Museu Marítim de Barcelona, amb el suport de l’ajuntament de Barcelona, l’assistència tècnica d’Inserta-Grupo ONCE i el patrocini d’Encofrados Alsina. De les 30 empreses participants, grans grups com Nestlé, Carrefour, Acciona, Allianz i Kellogg’s, entre d’altres, a més de diversos Centres Especials de Treball de la federació (FemCet, Miton, Can Cet, Metropolis, Diswork-grupo Imán) i grups de serveis a les empreses, el programa Incorpora i MicroBank.

“Per segon any consecutiu, l’objectiu de la FECETC s’ha complert amb èxit, hem donat l’oportunitat de posar en contacte empreses de primer nivell i persones amb discapacitat que busquen un lloc de treball o millorar el que ja tenen”, declarava el president de la federació, Josep Roset.

Més enllà de les xifres, la fira va ser una oportunitat per a moltes persones amb discapacitat que volen treballar per presentar les seves capacitats i formació a les empreses, fer valer el seu talent i demanar una oportunitat laboral. En molts casos,  com va passar amb diversos centres i entitats que treballen amb joves amb discapacitat, era el primer cop que feien front a una entrevista de feina i els va servir per fer “practiques” i agafar “rodatge”. Ens ho explicava la Letícia, educadora de l’Associació Catalana d’Integració i Desenvolupament Humà (AcidH), la qual afegia que havia estat una bona forma de “deixar-se anar”. Un altre educador, el Xavier Martínez, del servei prelaboral de Sant Joan de Déu, acompanyava un grup de sis persones amb trastorns de salut mental, i explicava que a dos d’ells ja els havien fet una proposta de feina, en un centre comercial i en jardineria, i confiava que acabés quadrant.

La Naiara i la Yesenia, usuàries de la fundació Invia, estaven molt contentes perquè, segons deien, la fira els estava ajudant a trobar feina. Alumnes d’un curs de cuina, els agradaria treballar a la cuina d’alguna residència, en un súper o, fins i tot, com a dependentes de moda. La seva educadora, Katy, creu que “aquesta és una finestra que els pot obrir moltes portes”. Amb aquesta idea feia també cua la Núria Colillas, una jove llicenciada, que havia conegut la fira a través de la seva assessora laboral de l’Hospitalet i explicava que un punt fort de la mateixa “és que en poc espai obtens molta informació d’empreses”. De tota manera, tenia dubtes sobre la idoneïtat del seu perfil per al tipus d’empreses presents i les feines que oferien.

Precisament, la fira vol trencar amb la idea que a les persones amb discapacitat només s’ofereixen feines de baixa qualificació com ara tasques de neteja, jardineria o consergeria. Van sovintejar les ofertes relacionades amb formació administrativa, i més enllà de “moure papers”, a empreses com Ilunion es busquen persones capaces de gestionar equips i projectes, d’organitzar, explicava Alfred Subietas, cap de desenvolupament de negoci i relacions institucionals d’Ilunion a Catalunya, el qual va detectar que sovint “hi ha un desencaixament entre allò que l’empresa vol i el que la persona ofereix”, que potser és “fer d’administratiu” sense plantejar-se altres tasques, de vegades diferents i més ambicioses, a partir de la seva preparació. Per això, proposa, per a futures edicions, fer “presentacions” de les posicions que ofereixen les empreses, agrupades per especialitats, per exemple, perquè els candidats es plantegin fins i tot fer alguna cosa diferent a allò que havien pensat inicialment. Subietas es mostrà satisfet per l’activitat i entrevistes fetes durant els dos dies de la fira, tot i que hi ha “perfils amb un nivell d’inserció complicat”.

Javier Lobato, Compensation & Benefits Supervisor de Bacardí, també es mostrava força satisfet en acabar la fira, i s’enduia més d’un centenar de currículums de persones que podien encaixar en la línia de recerca de perfils administratius que tenien oberta en aquell moment. I s’enduia altres (persones amb doctorands, amb màster, professionals de la informàtica), “candidats potents” que podrien encaixar en programes diferents. En qualsevol cas “busquem talent, no persones amb discapacitat; si resulta que tenen discapacitat ho veurem en fer el contracte i pot ser motiu de discriminació positiva”. Igualment contents estava el representant de Kellogg’s, el qual admetia que per a molts candidats traslladar-se a Valls era un handicap. Tot i així, i amb més de 50 currículums recollits només el primer matí de fira, s’havien quedat alguns de força interessants de persones a les quals no els importaria treballar allà, on ja compten en plantilla amb diverses persones amb discapacitat i on “estem supercompromesos” amb la contractació de persones amb discapacitat” i on creuen que “complir amb el 2 per cent no és suficient”, per la qual cosa encarreguen de manera habitual treballs a la fundació Ginac, també a Valls. Satisfacció generalitzada també en altres empreses participants consultades com Allianz, Miton o FCC Medio Ambiente.

Tallers i  conferències   

A més de  poder trobar en un sol espai empreses activament compromeses amb l’ocupació de les persones amb discapacitat, la fira va ser punt d’intercanvi i contacte d’educadors i professionals de centres d’atenció a persones amb discapacitat amb les empreses contractants, amb serveis d’inserció i amb els professionals d’Inserta i de la mateixa FECETC. I va ser així mateix un espai de formació, amb tallers molt pràctics impartits per Inserta i per Barcelona Activa. Cóm preparar un bon currículum i deixar bona impressió en una entrevista de feina, què es pot fer i què no i com fer front a un NO en una sol·licitud perquè esdevingui una oportunitat van ser algunes de les formacions que es van poder seguir durant els dos dies de la fira.

D’altra banda, es van organitzar dues conferències: una d’elles a càrrec del Cap de Servei d’Ordenació Laboral de la Generalitat de Catalunya, Iñaki Zallo, el qual va parlar de  la reserva legal del 2 per cent de treballadors amb discapacitat en les empreses de més d 50 treballadors, de les excepcions a aquesta obligació i de les mesures alternatives que es poden implantar en aquests casos, així com dels tràmits formals que cal seguir per demostrar el compliment d’aquestes mesures alternatives. Zallo va parlar també de xifres  sobre seguiment d’aquestes obligacions, així com de les sancions que es poden imposar. Zallo va admetre que es posen poques sancions en aquest camp i que molts informes que es presenten relacionats amb aquestes obligació ho són perquè l’empresa ha estat objecte d’una inspecció.

Una altra conferència va anar a càrrec d’Óscar Aldeanueva, gerent de prevenció de riscos laborals de KPMG, grup d’auditoria i assessoria fiscal, legal i financera. El ponent va exposar l’aposta del grup en la contractació de persones amb discapacitat, un grup on treballen unes 4.000 persones i on en pocs anys s’ha passat de 5 a 43 persones amb discapacitat contractades, tot i les dificultats de trobar els perfils específics en l’equip. En aquest sentit, va apuntar que “la formació contínua es clau per millorar l’ocupabilitat de les persones amb discapacitat”. Aldeanueva va referir-se a les campanyes internes de sensibilització sobre el col·lectiu, fetes juntament amb la Fundación ONCE, i va dir que “seguirem apostant per la inclusió del col·lectiu perquè és clau i fa que l’organització flueixi de manera diferent”, la qual cosa és enriquidora: “tothom té alguna cosa a aportar a organitzacions com la nostra” .

En tancar-se les portes de la fira, algunes empreses ja havien reservat espai per a la propera edició, per a la qual ja s’apunten noves idees per millorar-la i fer-la més gran i útil, tant per a les persones que han vist en ella un pont cap al mercat laboral com per a les empreses que hi descobreixen el talent de la diversitat.

Aquesta pàgina web pot usar cookies per recordar les teves dades d'inici de sessió i recopilar estadístiques per optimitzar la funcionalitat del lloc. Veure política de cookies ACEPTAR

Aviso de cookies